Текст и перевод песни Judit Neddermann - Pols

Pols

Quan no senti cap soroll
Quan ningú li besi el pit
La soledat haurà envaït
Cada estança del seu cos

I el cim enyorarà el dits d′aquell amant
Que nit i dia acariciava el crit

Noves llengües sentirà
Embrutant llençols de lli
Ara li besen el pit
Però la soledat encara viu
En l'aigua dels seus pulmons
Al blau del seu mirar
Que rere un tel de zel i gel li crema

Quan la llum d′un dia gris
Li recordi la buidor
Del qui espera sense sort
Que l'abracin sense por
Els ulls emmudiran
Les mans celebraran
La tendra i crua solitud que vessa

Quan no senti cap soroll
Quan ningú li besi el pit
La soledat haurà envaït
Cada estança del seu cos, del seu cos...

Crust

When I hear no sound
When no one kisses my chest
Loneliness will have invaded
Every room of my body

And the peak will miss the fingers of that lover
Who night and day caressed the cry

New languages she will feel
Soiling linen sheets
Now they kiss my chest
But loneliness still lives
In the water of her lungs
In the blue of her gaze
That burns behind a veil of zeal and ice

When the light of a gray day
Reminds her of the emptiness
Of someone waiting without luck
That they embrace you without fear
Eyes will go silent
Hands will celebrate
The tender and raw solitude that pours

When I hear no sound
When no one kisses my chest
Loneliness will have invaded
Every room of her body, of her body...