Текст песни Pols - Judit Neddermann

Quan no senti cap soroll
Quan ningú li besi el pit
La soledat haurà envaït
Cada estança del seu cos

I el cim enyorarà el dits d′aquell amant
Que nit i dia acariciava el crit

Noves llengües sentirà
Embrutant llençols de lli
Ara li besen el pit
Però la soledat encara viu
En l'aigua dels seus pulmons
Al blau del seu mirar
Que rere un tel de zel i gel li crema

Quan la llum d′un dia gris
Li recordi la buidor
Del qui espera sense sort
Que l'abracin sense por
Els ulls emmudiran
Les mans celebraran
La tendra i crua solitud que vessa

Quan no senti cap soroll
Quan ningú li besi el pit
La soledat haurà envaït
Cada estança del seu cos, del seu cos...