Llevantina

Una donzella de la costa de llevant
Va a l'arbrandar-se a la llum clara de l'horitzó
Sentia en son i en les paraules de l'amant
Que va deixar-la sola i trista del dolor
Allò on és el meu amor
Que no el tinc en la mirada
Que s'ha fet el jurament
I l'encís de les paraules
Ai amor, per què has fugit de mi?
Confia en les paraules que jo et dic
Que hi deia l'estimat encès d'amor
El món el veig amb tu molt més bonic
Et vull llamar devora del cor
Escolta, bonica, tu ets la donzelleta més aimada
Escolta, bonica, tu no seràs de mi mai oblidada
No oblidis tu, no oblidis tu l'amor més constant
No oblidis tu, no oblidis tu l'amor pur i sant
Llevantina, llevantina, et seré sempre fidel
I als teus ulls veuràs el cel
Revivint el goig de la pau divina
Llevantina, creu en mi
La donzella enamorada
Resta trista tota sola
Perquè es veu abandonada
De l'amant i es desconsola
I vençuda d'enyorança
Per calmar el seu sofrir
Prefereix sense esperança morir
Confia en les paraules que jo et dic
Que hi deia l'estimat encès d'amor
El món el veig amb tu molt més bonic
Et vull llamar devora del cor
Escolta, bonica, tu ets la donzelleta més aimada
Escolta, bonica, tu no seràs de mi mai oblidada
No oblidis tu, no oblidis tu l'amor més constant
No oblidis tu, no oblidis tu l'amor pur i sant
Llevantina, llevantina, et seré sempre fidel
I als teus ulls veuràs el cel
Revivint el goig de la pau divina
Llevantina, creu en mi
La donzella enamorada
Resta trista tota sola
Perquè es veu abandonada
De l'amant i es desconsola
I vençuda d'enyorança
Per calmar el seu sofrir
Prefereix sense esperança morir