Текст и перевод песни Pupil·les - Les silenciades

Les silenciades

Set del matí, s′aixeca Marta
Fa fred en gener i està molt farta
D'aguantar al bar on treballa humiliacions
Prepara cafè i somia en altres mons

Hui la jefa l′ha renyada perquè sí
Es menja l'orgull i pensa en fugir
En deixar-ho, acabar, en somriure, ser lliure
En pagar el lloguer, sobreviure

Isa treballa a un supermercat
S'ha queda′t prenyada, ho porta d′amagat
Si se n'adonen, al carrer
Necessita el sou i pagar bolquers

Passen uns mesos, l′amo la crida
A Isa l'acomiaden, puta vida
Costera cap amunt per trobar faena
No ens deixen ser mares: la nostra condemna

Són les oblidades, les silenciades
Anònimes, les que no són escoltades
Són a les que callen les veus
Són les quotidianes que ningú veu

Són les oblidades, les silenciades
Anònimes, les que no són escoltades
Són a les que callen les veus
Són les quotidianes que ningú veu

Marga treballa netejant xalets
Està fent la cuina, l′agafen pel bracet
És el senyoret amb mirada de desig
Fuig de pressa, llevant-se del mig

La pobra no pot evitar el plor
Per l'assetjament, per la humiliació
Es sent maltractada, li fa mal el cor
Que em tracten així és una aberració

Carme és mare, treballa a una botiga
Matí i vesprada, horari que fatiga
Quan arriba a casa no descansa, que va
Ha de fer el menjar, netejar i planxar

El seu home relaxa de la dura jornada
Són les 11 de la nit, la feina no s′acaba
Ella cuina el dinar de demà, no té sofà
Ha nascut amb vagina i ha fer el que fa

Són les oblidades, les silenciades
Anònimes, les que no són escoltades
Són a les que callen les veus
Són les quotidianes que ningú veu

Són les oblidades, les silenciades
Anònimes, les que no són escoltades
Són a les que callen les veus
Són les quotidianes que ningú veu

Heroïnes sense capa
En les ombres del sistema que ens atrapa
Que amenaça, trepitja i amaga
Llinatge que mai s'acaba

Generació de dones lluitadores
Filles, mares, iaies, fortes
Esquenes trencades, patriarcat
Femelles insurrectes, coratge desbocat

Són les oblidades, les silenciades
Anònimes, les que no són escoltades
Són a les que callen les veus
Són les quotidianes que ningú veu

Són les oblidades, les silenciades
Anònimes, les que no són escoltades
Són a les que callen les veus
Són les quotidianes que ningú veu

The Silenced

In the chill of morning, Marta rises
January's cold has left her frozen, deep inside
At the bar where she works, she endures the toils
As she dreams of freedom by another shore

Today, the boss has scolded her for no reason
She swallows her pride and dreams of fleeing
Of quitting, ending it all, and living in freedom
Of paying her rent, and finding a way to survive

Isa works at a supermarket
Pregnant, she hides it for fear of a fate most bitter
If they find out, she'll be out on the street
She needs the money, and diapers to find

Months pass by, and the boss summons her
Isa is fired, life's a bitter blur
She searches high and low for another job
They won't let us be mothers: our sentence is sealed

They're the forgotten, the silenced ones
Anonymous, their voices unheard
They're the ones they try to keep quiet
They're the everyday women that no one sees

They're the forgotten, the silenced ones
Anonymous, their voices unheard
They're the ones they try to keep quiet
They're the everyday women that no one sees

Marga cleans houses, it's her daily grind
In one kitchen, she's grabbed by the arm, nothing seems right
It's the master of the house, his gaze full of desire
She flees in haste, escaping his fire

The poor woman can't help but cry
Harassed, humiliated, she feels like she could die
She feels mistreated, her heart in pain
To be treated like this is such a shame

Carme is a mother, working in a shop
From morning till night, the hours never stop
When she gets home, there's no rest to be found
She cooks, cleans, and irons, all around

Her husband relaxes after his day's toil
It's 11 at night, her work still boils
She cooks tomorrow's lunch, no couch to be found
She was born with a vagina, and this is her round

They're the forgotten, the silenced ones
Anonymous, their voices unheard
They're the ones they try to keep quiet
They're the everyday women that no one sees

They're the forgotten, the silenced ones
Anonymous, their voices unheard
They're the ones they try to keep quiet
They're the everyday women that no one sees

Heroines without capes
In the shadows of a system that entraps
That threatens, crushes, and hides
A lineage that never subsides

A generation of women who fight
Daughters, mothers, grandmothers, strong
Broken backs, patriarchy's wrong
Unruly females, hearts filled with might

They're the forgotten, the silenced ones
Anonymous, their voices unheard
They're the ones they try to keep quiet
They're the everyday women that no one sees

They're the forgotten, the silenced ones
Anonymous, their voices unheard
They're the ones they try to keep quiet
They're the everyday women that no one sees