Текст песни Les silenciades - Pupil·les

Set del matí, s′aixeca Marta
Fa fred en gener i està molt farta
D'aguantar al bar on treballa humiliacions
Prepara cafè i somia en altres mons

Hui la jefa l′ha renyada perquè sí
Es menja l'orgull i pensa en fugir
En deixar-ho, acabar, en somriure, ser lliure
En pagar el lloguer, sobreviure

Isa treballa a un supermercat
S'ha queda′t prenyada, ho porta d′amagat
Si se n'adonen, al carrer
Necessita el sou i pagar bolquers

Passen uns mesos, l′amo la crida
A Isa l'acomiaden, puta vida
Costera cap amunt per trobar faena
No ens deixen ser mares: la nostra condemna

Són les oblidades, les silenciades
Anònimes, les que no són escoltades
Són a les que callen les veus
Són les quotidianes que ningú veu

Són les oblidades, les silenciades
Anònimes, les que no són escoltades
Són a les que callen les veus
Són les quotidianes que ningú veu

Marga treballa netejant xalets
Està fent la cuina, l′agafen pel bracet
És el senyoret amb mirada de desig
Fuig de pressa, llevant-se del mig

La pobra no pot evitar el plor
Per l'assetjament, per la humiliació
Es sent maltractada, li fa mal el cor
Que em tracten així és una aberració

Carme és mare, treballa a una botiga
Matí i vesprada, horari que fatiga
Quan arriba a casa no descansa, que va
Ha de fer el menjar, netejar i planxar

El seu home relaxa de la dura jornada
Són les 11 de la nit, la feina no s′acaba
Ella cuina el dinar de demà, no té sofà
Ha nascut amb vagina i ha fer el que fa

Són les oblidades, les silenciades
Anònimes, les que no són escoltades
Són a les que callen les veus
Són les quotidianes que ningú veu

Són les oblidades, les silenciades
Anònimes, les que no són escoltades
Són a les que callen les veus
Són les quotidianes que ningú veu

Heroïnes sense capa
En les ombres del sistema que ens atrapa
Que amenaça, trepitja i amaga
Llinatge que mai s'acaba

Generació de dones lluitadores
Filles, mares, iaies, fortes
Esquenes trencades, patriarcat
Femelles insurrectes, coratge desbocat

Són les oblidades, les silenciades
Anònimes, les que no són escoltades
Són a les que callen les veus
Són les quotidianes que ningú veu

Són les oblidades, les silenciades
Anònimes, les que no són escoltades
Són a les que callen les veus
Són les quotidianes que ningú veu