Текст песни Jo vinc d'un silenci - Raimon

Jo vinc d'un silenci
Antic i molt llarg
De gent que va alçant-se
Des del fons dels segles

De gent que anomenen
Classes subalternes
Jo vinc d'un silenci
Antic i molt llarg

Jo vinc de les places
I dels carrers plens
De xiquets que juguen
I de vells que esperen

Mentre homes i dones
Estan treballant
Als petits tallers,
A casa o al camp

Jo vinc d'un silenci
Que no és resignat
D'on comença l'horta
I acaba el secà

D'esforç i blasfèmia
Perquè tot va mal
Qui perd els orígens
Perd identitat

Jo vinc d'un silenci
Antic i molt llarg
De gent sense místics
Ni grans capitans

Que viuen i moren
En l'anonimat
Que en frases solemnes
No han cregut mai

Jo vinc d'una lluita
Que és sorda i constant
Jo vinc d'un silenci
Que romprà la gent

Que ara vol ser lliure
I estima la vida
Que exigeix les coses
Que li han negat

Jo vinc d'un silenci
Antic i molt llarg
Jo vinc d'un silenci
Que no és resignat

Jo vinc d'un silenci
Que la gent romprà
Jo vinc d'una lluita
Que és sorda i constant