Текст песни La ciutat de l'astoret - Roger Mas

Començava l'estiu i vaig caure en el regne de la Clemàtide Vidalba
El vent ondulava el gra i reproduïa el so de la serp verda en arrossegar
El seu cos sobre el formigó
Guaiteu les meves arrels:

Lliga'm les mans
Eixuga't la suor
Dóna-li un descans al dit acusador
Res no és com abans del transmutador

L'astoret no ens ha vist
I està dret a la roca d'esquist
Si algun indiscret alça el pont llevadís
Entrarem al poblet duent posats els esquís

Guaita les meves arrels: són la meva presó
Guaita la meva presó: són les meves arrels

Guaita les meves arrels: són un parc d'atraccions
Guaita aquest parc d'atraccions: són les meves arrels
Ningú no n'ha obert el candau: no era tancat amb clau
Guaita un espai infinit sense moure ni un dit

Som en un migdia d'estiu
I no hi ha ocell fent piu–piu
M'està tornant boig aquesta fortor de pi
Em tapen els ulls calces de setí
Em tapen els ulls calces de setí
Em tapen els ulls calces de setí