El riu

Déu meu, com era bell el riu en aquell llit
Més delitós i fresc que els llavis de l'amant
Semblava un braçalet de flors de taronger
Que per moments s'aprimava com un repunt d'argent

En una túnica verda, verda
En una túnica verda, verda

لله نهرٌ سال في بطحاءِ
أشهى وروداً من لمس الحسناءِ
متعطفٌ مثل السوارِ كأنهُ
والزهرُ يكنفه مجر سماءِ
قد رقّ حتى ظنّ قوساً مفرغاً من فضته في بوردة خضراءِ
وقد تحف به الغصولُ كأنها هُدبٌ تحف بمقلةٍ زرقاءِ

Com els estels en el blanc camí que travessa el cel de nit
El ramatge les pestanyes d'un ull
I l'oratjol n'emmotllava els branquillons
Mentre l'or del crepuscle lliscava

Sobre la plata de l'aigua, l'aigua
En una túnica verda, verda
Sobre la plata de l'aigua, l'aigua
En una túnica verda, verda

Aleshores vaig oferir un vi clar
Als meus companys un vi que
Quan l'abocaven al calze
Daurava les mans
Aleshores vaig oferir un vi clar
Als meus companys un vi que
Quan l'abocaven al calze
Daurava les mans