Lyrics Quan t'imagino cagant - Brams

És ben patètica la vida,
Tu n'ets l'exemple més latent,
La teva existència convida
A que es parteixi el pit la gent.
Tota la vida has parit pena,
El teu pas del món no ha valgut un ral,
Tens la gràcia on comença l'esquena,
Ets asimètric mental.

I és que tots els teus recursos
De demòcrata erudit
Acaben quan s'acaben els discursos
Que els teus demés t'han escrit.
Mascota dels gamarussos,
Exemple del zero absolut,
Potser caldria posar un totxo
Al capdamunt de l'escut.

Però el que realment m'acollona,
El que em te aclaparat,
és que sigui la corona
L'únic que brilla al teu cap.

Arribes a ser tan inepte,
Tan dropo i tan ignorant
Que quan el tinc més respecte
és quan t'imagino cagant.