Lyrics Viure Recordant - Clara Peya

És un senyor gran encorbat
Damunt la taula de la cuina
En mig de la quietud de l′alba
Fa estona que evoca el goig
De temps passats, mirant fotografies
De quan festejaven
Pensa en ella
I en pensar-hi
Viatja ni que sigui
Només per uns instants
A aquells dies de tendresa
Tendríssima
I a les històries que s'hi amaguen
El ram de flors de la primera cita
Les converses agafats de la mà
Al voltant de la taula d′algun bar
Les telefonades inacabables
El ball de nit, la música d'orquestra
El desig encès, la carn que vol carn
I el gust de la seva llengua
La boca, la tornada, a casa a l'autobús
Ah! si pogués abraçar-la de nou
Que feliç seria, quant plaer
Ah! si pogués abraçar-la de nou
Que feliç seria, quant plaer
Però no hi ha res, absolutament res
Tot és una fantasia d′ell
Sap prou bé que no tornarà mai més,
Que ja no hi és, que l′únic que li queda
Després de tot és viure recordant
Ah! si pogués abraçar-la de nou
Que feliç seria, quant plaer
Ah! si pogués abraçar-la de nou
Que feliç seria, quant plaer
Quant plaer