Lyrics El pes d'un somriure - Feliu Ventura

Et vaig veure a traves de satél.lits de bruta tenebra
On el croma darrere de l'èxit de algun reporter
I avui encara em desperte en la nit amb regust de tristesa
Que es el puny que et colpeja a l'estomac quan veu mal record.
Et promec recordar aquell dia com una tempesta
I no escriure el teu nom amb el dit amb la força d'oblit.
Oblidar que oblidat, oblidar, oblidar-te
I deixar de jugar amb els mots i arribar a les mans (bis)
Escoltava a través de tertulies de alé de vinagre
On mentir es un verb conjugat en honor als diners
Per a tu construeixen barreres i murs franquejables
Per la fam, el dolor i la por que t'empeny a seguir
Et promec una terra fecunda d'olor a ginesta
On fundar el demà, inventar alfabets del futur