Lyrics Flors de Cactus - Joan Miquel Oliver

Jo afinava sa guitarra
Sol cruixent a s'exterior
S'autobús enamorava
Cel ponent posant colors
Benzineres polsegoses
Vas de copes a misions
Dins sa fosca perillosa, no m'he vist en condicions
Més val que me carregui es personatge
Pensaven es teus ulls, es teus cabells
Estels anònims que es desintegraven
I jo ho mirava trist i tot solet
Es veí que me pitava
Un hotel passar en s'hivern
I jo tocava sa guitarra
I jo escrivia en un quadern
Benzineres polsegoses
Destenyir es amostradors
Dins sa fosca lluminosa, jo m'he vist en situacions
Més val que me carregui es personatge
Pensaven es teus ulls i es teus cabells
Estels anònims s'identificaven
I jo esperava trist i tot solet
Benzineres polsegoses
Flors de cactus a visions
Dins sa fosca sinuosa he avisat alguns amors
Més val que me carregui es personatge
Pensaven es teus ulls i es teus cabells
Estels anònims se comunicaven
I jo quedava trist i tot solet
Més val que me carregui es personatge
Pensaven es teus ulls i es teus cabells
Estels anònims se descontrolaven
I jo tornava trist i tot solet