Lyrics Temps Passat - Manu Guix
Era
un
home
fet
de
somnis
Que
esquivava
realitats
S′envoltava
de
mentides
Que
per
ell
eren
veritats
Maleïda
soledat
En
aquella
cantonada
Contemplava
el
temps
passar
Era
com
si
l'enyorança
D′un
passatge
molt
llunyà
No
el
deixés
tirar
endavant
I
es
deixava
vèncer
I
aferrant-se
a
un
món
inventat
Ho
veia
tot
amb
els
ulls
aclucats
I
vivia
la
vida
dins
el
seu
cap
Recordant
el
temps
passat
Després
de
molts
anys
veient-lo
Assegut
al
mateix
banc
Vaig
atrevir-me
a
preguntar-li
Que
és
el
què
li
va
passar
De
cop
va
començar
a
parlar
Mmm
contenint
els
ulls
humits
Em
va
començar
a
explicar
Va
ser
en
aquesta
cantonada
on
fa
temps
es
va
enamorar
De
fet
encara
ho
està
I
va
agafar
embranzida
Desfilava
la
vida
al
meu
davant
Feia
massa
temps
que
s'ho
estava
guardant
No
va
deixar-se
ni
un
sol
detall
Va
explicar-me
la
història
d'amor
més
bonica
del
món
I
va
plorar
recordant
il·lusions
Quan
ella
hi
era
tot
era
millor
Tot
era
fàcil
i
res
feia
por
S′inventaven
un
món
Fet
a
mida
pels
dos
Ella
se′l
va
estimar
tant
Fins
que
la
memòria
la
va
abandonar
Sempre
se'n
van
els
que
no
haurien
de
marxar
mai
Des
d′aleshores
viu
sol
assegut
sempre
al
mateix
banc
I
vivia
la
vida
dins
el
seu
cap
Recordant
el
temps
passat
Era
un
home
fet
de
somnis
Que
esquivava
realitats
Attention! Feel free to leave feedback.