Lyrics Mons apart - Maria del Mar Bonet
Jo
no
sé
com
has
guardat
la
bellesa
entre
l'infern
Ni
com
vas
poder
fugir
de
l'horror
que
t'ha
esquinçat
Quan
et
llepo
les
ferides
veig
al
fons
el
teu
esguard
El
que
no
puc
esborrar:
que
hem
nascut
en
mons
apart.
Més
enllà
dels
oceans,
més
enllà
del
crit
del
mar
On
la
pluja
té
l'arrel
beneïda
per
Alà
On
la
llum
cau
dels
estels,
sobre
un
món
empolsegat
S'han
trobat
els
nostres
cors,
en
un
pont
que
hem
aixecat.
En
aquest
temps
que
ens
ha
tocat
No
serveix
la
veritat
Fem
un
temps
per
el
nostre
amor
Ple
de
vida,
entre
la
mort.
Acompanyem
els
estels
El
camí
que
hem
inventat
El
teu
cor
amb
el
meu
cor
Per
damunt
dels
mons
apart.
Amb
la
sang
i
la
foscor
que
hem
après
a
tuejar
No
tenim
altre
moment,
no
l'hem
pogut
triar
La
tristesa
de
la
mort,
dels
nostres
mons
separats
Però
que
doni
el
nostre
amor,
tot
allò
que
pot
donar,
Tot
allò
que
pot
donar
Attention! Feel free to leave feedback.