paroles de chanson Música naix de la ràbia - Aspencat
Vull
il·luminar
com
un
fanal
i
amplificar
cada
senyal
De
la
contracultura
que
naix
des
de
baix
i
és
silenciada
Jo
vull
fer
la
barricada
amb
l'Ovidi
i
Víctor
Jara
I
trencar
l'apatia
creixent
amb
guitarres
al
vent
de
matinada
Vull
ser
l'altaveu,
i
desfer
les
cortines
de
fum
del
poder
Vull
ser
allò
que
no
es
veu,
l'alegria
dels
pobles
que
s'alcen
valents
Vull
ser
l'altaveu,
no
oblide
les
bombes
a
casa
Fuster
Vull
més,
m'esmole
les
dents,
Mandela
i
Allende
com
a
referents
Un
cop
més,
tanca
els
ulls
i
imagina
I
anem
a
sortir
de
la
rutina
Un
cop
més,
tanca
els
ulls
i
camina
Per
les
venes
corre
adrenalina
Música
naix
de
la
ràbia
Sona
la
freqüència
per
fugir
d'aquesta
gàbia
Som
com
un
as
en
la
baralla
Som
com
el
dimoni
que
camina
entre
la
flama
Soterre
les
penes,
jo
sé
que
avance
a
base
de
contradiccions
A
mi
em
mouen
les
passions,
el
bombo
i
la
caixa
i
les
seues
pulsions
Vinc
seguint
a
Gramsci,
que
la
història
no
és
més
que
una
guerra
Per
l'hegemonia
de
les
posicions
I
en
el
meu
camp
de
batalla
jo
tinc
les
cançons
Vull
ser
l'altaveu,
que
rebente
la
norma
i
el
llibres
d'estil
Vull
ser
allò
que
no
es
veu
i
la
mare
que
trau
endavant
als
seus
fills
Vull
ser
l'altaveu,
del
xiquet
que
somia
en
un
món
ple
d'amics
Vull
ser
Malcom
X,
tinc
la
paraula,
tremolen
els
rics
Un
cop
més
tanca
els
ulls
i
imagina
I
anem
a
sortir
de
la
rutina
Un
cop
més
tanca
els
ulls
i
camina
Per
les
venes
corre
adrenalina
Música
naix
de
la
ràbia
Sona
la
freqüència
per
fugir
d'aquesta
gàbia
Som
com
un
as
en
la
baralla
Som
com
el
dimoni
que
camina
entre
la
flama
Música
naix
de
la
ràbia
Sona
la
freqüència
per
fugir
d'aquesta
gàbia
Som
com
un
as
en
la
baralla
Som
com
el
dimoni
que
camina
entre
la
flama
No
és
qüestió
de
genètica,
és
de
simple
ètica
Obrir
els
ulls,
veure
l'infern,
saber
que
res
és
etern
Acompanyat
de
la
mètrica,
de
l'alfabet
i
aritmètica
Òbric
els
fulls
d'este
quadern,
ho
convertisc
en
fonètica
Sonen
les
notes
de
ràbia,
hem
de
sortir
d'esta
gàbia
Som
la
tormenta
d'arena
que
va
convertir
esta
terra
en
Arcàdia
Trencar
barreres
amb
sons,
canviar-ho
tot
amb
cançons
En
este
desert
on
no
queda
verd
nosaltres
serem
el
monzó
Música
naix
de
la
ràbia
Sona
la
freqüència
per
fugir
d'aquesta
gàbia
Som
com
un
as
en
la
baralla
Som
com
el
dimoni
que
camina
entre
la
flama
Música
naix
de
la
ràbia
Sona
la
freqüència
per
fugir
d'aquesta
gàbia
Som
com
un
as
en
la
baralla
Som
com
el
dimoni
que
camina
entre
la
flama
Attention! N'hésitez pas à laisser des commentaires.