paroles de chanson Vudú Particular - At Versaris

Que perquè sent bon xaval em rodejo de tants cràpules?
Pel mateix que tinc mil cedes però només cinc caràtules.
I què sabràs tu de bones companyies
Si has venut el teu passat per un podrit plat de llenties.
"Me la suda", vocifera, boca pestilent.
No em posaré com una fera perquè ets envejós i lent.
Si un fa tot el que pot fer, no està obligat a més.
I "suda" de llegir això del revés.
Perquè si un pot fer-ho tot,
Fins i tot, baix d'autoestima voldrà dir que ho ha de fer tot,
No només vomitar rima.
I mentre penso en "pocs són capaços de fer-me riure"
Aquesta màxima em turmenta
I oblido ser lliure.

Que no n'hi ha prou amb un notable si et pots sortir a classe?
M'han donat mil raons però cap que tingui "un passe".
I ja sé, estàs farta d'aquest buscaraons.
Jo de tu pijaita i de que em pengis els galons.
De que pensis en la pasta,
Que et cargolis la rasta mentre sento fugir el temps
I aquesta història em desgasta.
La casta dels mediocres fa mediocre allò que toquen.
Vigila amb ATV si al escoltar-los xoquen:
Els teus anhels passats amb el que has triat.
Els rics que legitimes amb un moviment armat.
Somnis defenestrats amb rutina i sexe fàcil
Els cops de puny de veritat amb estereotips de dòcil.

Res a dir-te. Demà acaba un altre cicle
31-12-2007. No seré el típic que ric la broma de bastarda que no té gràcia ni cos.
Destorbarem el seu repòs.
A la festa de disfresses d'aquests "mendes"
Vens si et dutxes, si portes la cara neta per no embrutar les caputxes.
Em coneixeràs perquè estaré tancat al lavabo.
No per la merda blanca sinó perquè ploro quan les clavo.

Ja has sentit el meu vudú particular a deshora
A una esclava del Zara de mirada inquisidora
Ja has sentit el meu vudú particular a deshora
Ara ve la carta d'un incapaç que es declara

Cap més intenció que demostrar que es pot fer tot.
Buscar un beat. Matar el singlot gravant guitarres.
No malgastar més de vint minuts en una lírica
I sentir les barres de la mandíbula com freguen esperant farres boniques.
Fet miques. Les dues en punt.
Passar de fer-me un "sun"
I veure que has fet curt quan pronostiques
La virtut d'un nen petit "who's walking on the moon".
Somniar un món per compartir,
De ritme només me'n cal un.
No he sopat res com res he pretès.
Només un ritme obès.
Cada vegada que penso i lamento haver-te sobreentès...
Paraules fàcils flueixen fàcil en una boca dòcil.
Pau, amb aquesta cara d'imbècil.
"Qui et toca", pensant com un massoca.
Dimarts 13 ahir, per mi, dur com una roca
O dolç com un bombó de moka.
T'han dit que: "No... que... ah..."
És freda i s'enroca.
Només hi ha hagut una norma:
No borrar cap paraula.
Ho he escrit tal com raja i crec que m'ha quedat enorme.
Un barjaula davant del PC,
I si no rima, què importa.
Avui només el temps pesa.
Fer-ho ràpid i porta.
A l'estiu vaig rimar "punt i final", una lletra viscuda,
No la guardo per no fer-te mal
Sinó perquè el que es perd en última instància
No és la vida, és l'esperança més fotuda.
Desequilibres com el meu cervell.
No em facis cas, "suda".
Teoria de la paraula viva com l'avi Maragall. Tall.
No és aquest el concepte, nen. El concepte és mall.
La meva recepta, m'encanta aquest catxo.

Qui et toca, pensant com un massoca.
Dimarts 13 ahir, per mi, dur com una roca
O dolç com un bombó de moka.
T'han dit que: "No... que... ah..."
És freda i s'enroca.

Ja has sentit el meu vudú particular a deshora
A una esclava del Zara de mirada inquisidora
Ja has sentit el meu vudú particular a deshora
I la carta d'un incapaç que es declara.