paroles de chanson Les caramelles - Núria Feliu

Al cel brillaven milers d'estrelles
Era de Pasqua l'hermosa nit
Al vent llençaven les caramelles
Cançons alegre entre el burgit

Quan el meu novio que era el solista
De l'aliança del Poble Nou
Serio lluïa sa veu d'artista
Estava el barri ple com un ou

I jo escoltava des del balcó
Les dolces notes d'eixa cançó
Per tu, tan sols per tu, xamosa nina
D'amor ardent el meu cor sent un goig diví

Que es gran l'estimació que a mi em domina
Ja ho comprendràs quan estaràs soleta amb mi
Soleta amb mi

Quan acabaren les caramelles
Va haver-hi un xàfec d'aplaudiments
I les guarnides i altes cistelles
Quedaren plenes en pocs moments

Vaig dar d'aus frescos, dotzena i mitja
I un bé i un ànec al meu xicot
Mentres li deia plena de ditxa
Veus si t'estimo que t'ho donc tot
Petons anava tirant-li jo i ell em cantava amb molta il·lusió

Per tu, tan sols per tu, xamosa nina
D'amor ardent el meu cor sent un goig diví
Que es gran l'estimació que a mi em domina
Ja ho comprendràs quan estaràs soleta amb mi
Soleta amb mi

El segon dia de Pasqua anaren
A Badalona a menjar-se el bé
I al tornà al vespre tots ells passaren
Formats com sorges, pel meu carrer

Amb grans forquilles a molts s'els veia
El meu tocava l'acordeó
I fent-me el murri, l'ullet em deia
Tot lo que vulguis et toco jo

I així cantava molt dolçament
Fent filigranes amb l'instrument

Per tu, tan sols per tu, xamosa nina
D'amor ardent el meu cor sent un goig diví
Que es gran l'estimació que a mi em domina
Ja ho comprendràs quan estaràs soleta amb mi
Soleta amb mi, soleta amb mi, ai, si