Текст песни Flor espinada - Ferran Palau

D'aquella font un rajolí
Anar a parar als teus llavis
D'aquella estrella a l'infinit

Entre matolls de romaní
Neix una flor espinada
Tu de genolls i penedit

Seràs aquell que emprèn el vol
I al mateix temps es queda sol
Que ho prova tot però perd el nord
Que puja al tren però no hi ha lloc
...no hi ha lloc
...no hi ha lloc
...no hi ha lloc

De l'univers indefinit
A l'escalfor de casa
D'aquella estrella a l'infinit

Aquell hivern jo era petit
I encara no parlava
Perquè si no t'ho hauria dit

Seràs aquell que emprèn el vol
I al mateix temps es queda sol
Que ho prova tot però perd el nord
Que puja al tren però no hi ha lloc
...no hi ha lloc
...no hi ha lloc
...no hi ha lloc

Seràs aquell que emprèn el vol
I al mateix temps es queda sol
Que ho prova tot però perd el nord
Que puja al tren però no hi ha lloc