Текст песни Quan Somriu a la Gent - Glaucs

Jo respiro com puc
I em tremola la veu
Però camino dempeus, jo no em queixo
I segueixo perdut

I ara em veig castigat
I tan lluny de la gent
Em veuen tan diferent, i no m'agrada
Vull sortir del forat
Que estic patint de valent, i això no para
Maleïda ansietat

I de cop tot el món m'agrada
De cop l'ansietat s'amaga
Quan ella és aquí, ella és amb mi

I el sol brilla a la meva cara
Quan ve a despertar al seu pare
Oh, sóc tan feliç, si ella és aquí

I sortim a jugar
I saltem i ballem
Tot és tan diferent, no tremolo
Quan l'escolto parlar
I riem i volem, i l'admiro
Ella em fa ser valent
I la sento cantar, i m'enamoro
Quan somriu a la gent