Текст и перевод песни Jo Jet i Maria Ribot - estiu 27

estiu 27

Sento les campanes de la Seu tocant
Són ocells que trenquen la quietud dominical
Porto dies concebent les ganes de marxar
Porto dies destruint el què un dia vaig somiar

Poso a les balances el trofeu i el guany
Són tot el què em queda del sender que he caminat
Passo comptes crec tenir tot el què he desitjat
Escolto en el silenci i no sento intensitat

Sento les campanes de la Seu cridant
Són els monstres recordant que el temps es va escolant
He estat desvestint la joventut en nits brillants
I cada cop la infància és un miratge més distant

Cau l'estiu vint-i-set
Sento clara la veu
Quelcom falla dins meu
Potser és l'ombra de l'adéu

Sento les campanes de la Seu cantant
Són l'al·legoria de la vida celebrant
La immensa soledat
Que sento quan carrego el pes obscè
D'aquesta humanitat.

Cau l'estiu vint-i-set
Sento clara la veu (que em diu que)
Quelcom falla dins meu
Potser és l'ombra de l'adéu

Summer 27

I hear the bells of the Seu Cathedral ringing
They are birds breaking the Sunday silence
I carry days conceiving the desire to leave
I carry days destroying what I once dreamed of

I put on the scales the trophy and the gain
They are all that remains of the path I have walked
I count, I think I have everything I desired
I listen in the silence and I don't feel any intensity

I hear the bells of the Seu Cathedral calling
They are monsters remembering that time is slipping away
I have been undressing youth in bright nights
And each time childhood is a more distant mirage

Summer twenty-seven falls
I hear your voice clearly
Something is wrong inside me
Maybe it's the shadow of goodbye

I hear the bells of the Seu Cathedral singing
They are the allegory of life celebrating
The immense solitude
That I feel when I carry the obscene weight
Of this humanity.

Summer twenty-seven falls
I hear your voice clearly (telling me that)
Something is wrong inside me
Maybe it's the shadow of goodbye