Текст песни generacions - Jo Jet i Maria Ribot

Són generacions i generacions
De racons que coven pols
Pàtines intactes en atuells
Qu'una vida un dia van tenir

Són generacions i generacions
De pedreres fent queixals
Cases són muntanyes de l'absurd
Fixa l'argamassa un bec badat

Són generacions i generacions
De puntals dinamitats
D'enzes que recullen ideals
Bocins servats per pàgines i fulls

Són generacions i generacions
De records acumulats
Membrances que romanen en un punt
Branques que s'encallen a l'assut

I és quan ve el bon temps que em ve la son
S'omple el martelleig d'un bell sentir
Què guarda el llorer que ens prèn el dol?
Què guarda el barrot daurat per dins?

L'aigua d'aquest riu
S'escola lentament
És on ens banyàvem
De petits

Què n'hem fet del món en
Què érem nens?
Què n'hem fet del temps quan
No era temps?

Són generacions i generacions
D'una escletxa feta afrau
L'arma que ara talla aquells cabells
Del sexe en la recerca de l'amor

Són generacions i generacions
D'una eterna joventut
D'una permanent contradicció
De creure que és el nostre aquest moment

Són generacions i generacions
D'envilir-se en envellir
De trobar en la son la temptació
D'avorrir el vaivé del sol eixint

Són generacions i generacions
De trobades i senyals
De rendir-se al tròpic del destí
De fugir del vol de l'ocell nou

I és quan ve el bon temps que em ve la son
S'omple el martelleig d'un bell sentir
Què guarda el llorer que ens prèn el dol?
Què guarda el barrot daurat per dins?

L'aigua d'aquest riu s'escola lentament
És on ens banyàvem de petits
Què n'hem fet del món en què érem nens?
Què n'hem fet del temps quan no era temps? quan no era temps?

Quan no era temps?
Quan no era temps?
Quan no era temps?
Quan no era temps?

Són generacions i generacions
Muntanyosa vida i mort
Sembra serralades de sospirs
L'eco de l'exhal i el primer plor

Són generacions i generacions
De paraules i cançons
Cartes que desxifren el sentir
Llàgrima, consol i redempció