Текст песни estiu 27 - Jo Jet i Maria Ribot
Sento
les
campanes
de
la
Seu
tocant
Són
ocells
que
trenquen
la
quietud
dominical
Porto
dies
concebent
les
ganes
de
marxar
Porto
dies
destruint
el
què
un
dia
vaig
somiar
Poso
a
les
balances
el
trofeu
i
el
guany
Són
tot
el
què
em
queda
del
sender
que
he
caminat
Passo
comptes
crec
tenir
tot
el
què
he
desitjat
Escolto
en
el
silenci
i
no
sento
intensitat
Sento
les
campanes
de
la
Seu
cridant
Són
els
monstres
recordant
que
el
temps
es
va
escolant
He
estat
desvestint
la
joventut
en
nits
brillants
I
cada
cop
la
infància
és
un
miratge
més
distant
Cau
l'estiu
vint-i-set
Sento
clara
la
veu
Quelcom
falla
dins
meu
Potser
és
l'ombra
de
l'adéu
Sento
les
campanes
de
la
Seu
cantant
Són
l'al·legoria
de
la
vida
celebrant
La
immensa
soledat
Que
sento
quan
carrego
el
pes
obscè
D'aquesta
humanitat.
Cau
l'estiu
vint-i-set
Sento
clara
la
veu
(que
em
diu
que)
Quelcom
falla
dins
meu
Potser
és
l'ombra
de
l'adéu
Внимание! Не стесняйтесь оставлять отзывы.