Текст песни Marta - Joan Manuel Serrat

La remor del mar a l'alba
I una platja plena d'algues
Que aniran assecant-se al sol
El gust salat de les roques
I el vol tranquil de les poques
Gavines que entren al port
Les barques que al matí tornen
Les xarxes que en el moll dormen
I ells vells carrers empedrats
L'església humil i menuda
I entre la boira, perduda
Llunyana y grisa, la ciutat
Em parlen de Marta
Em parlen de Marta
Les blanques cases del poble
I l'home vell que canta cobles
Mentre va venent el peix
I la dona que amb desgana
Mou entre ses mans la llana
Qui sabrà què és el que teix
El castell, l'illa petita
La cova, el far i l'ermita
I els amics d'un altre temps
I el rellotge que no corre
I aquests infants que a la sorra
Han trobat el seu carrer
Em parlen de Marta
Em parlen de Marta
Les hores buides que passen
I el camí que em torna a casa
Després de molt caminar
Cada moble i cada llibre
Cada racó on junts vam viure
Moments com ningú no sap
Les meves mans i els meus llavis
Que del seu gust viuen àvids
I no poden oblidar
Les llargues nits sense lluna
Les ones i cadascuna
De les llums que hi ha en el mar
Em parlen de Marta
Em parlen de Marta