Текст песни Hipotèrmia - Joan Miquel Oliver

Na Hipotèrmia era una nina que tenia molt de fred
Quan es metge l'auscultava se li congelaven es peuets
Na Hipotèrmia era una nina que tenia pocs amics
En s'estiu duia bufanda, un jersei i guants sense dits
Na Hipotèrmia s'escalfava tota sola en es terrat
I pensava en una casa a un planeta despoblat
Reina, deessa de s'Olimp, Hipotèrmia!
Molt més te mereixies que viure es segle vint
Na Hipotèrmia alenava i un nigul des seus alens
Feia gel quan s'enfadava, feia neu quan s'avorria
I xiulaven ses falzies com a fletxes en picat
Ignorant ses frigories que ella estava exhalant
Na Hipotèrmia s'escalfava tota sola en es terrat
I pensava en una casa ben enmig d'un sequeral
Reina, deessa de s'Olimp, Hipotèrmia!
Molt més te mereixies que viure es segle vint
Reina, deessa des ultracongelats
Vas ser molt feliç... a moments determinats
Reina, deessa de s'Olimp, Hipotèrmia!
Molt més te mereixies que viure es segle vint
Na Hipotèrmia era una nina que tenia pocs amics
En s'estiu duia bufanda, un jarsé i guants sense dits
Na Hipotèrmia era una nina que tenia molt de fred
Quan es metge l'auscultava se li congelava es coret