Текст песни Criatura dolcíssima - Lluís Llach

Criatura dolcíssima, que fores
La sola riba, un deix d′idea
La mà que entre les meues perdurava
La mà que entre les meues perdurava
No sé si m'estimaves, t′estimava
I això era tot, i això era prou
I els nostres cossos obraven en llur glòria
Criatura dolcíssima, que fores
Érem hostes del bes i la insistència
I et sabia ma carn meravellada
I argument negador de la nostàlgia
I argument negador de la nostàlgia
Tenies dinou anys, i a punt la joia
I esperança de mi en les teues galtes
Jo t'intentava noms i altres carícies
Jo t'intentava noms i altres carícies
Vindrà l′hora de veure dins els versos
I algú dirà de mi, heus ací un home
Que moria allarat en clars abismes
Que moria allarat en clars abismes
Però no hi trobaran ta pau, tos muscles
La teua olor completa penetrant-me?
No hi llegiran ton nom amb un bell pànic?
Criatura dolcíssima, que fores
Un deix d′idea
La mà que entre les meues perdurava