Текст и перевод песни Lluís Llach - Porrera

Porrera

Estimo aquesta terra
Com un amant fidel i ardent
Aquesta terra meva
Que cada jorn m′encén i em pren
Pell a pell ens compartim
Cos a cos ens aprenem
I el desig ens manté vius els somnis
Aquesta terra adusta
Mirada bruna i llavis plens
La sento en el meu ventre
Com si dins meu hi fes arrels
Tornàveu del solituds
Pas a pas la reconec
I en l'amor la sento altiva i tendra
La meva terra em porta
Camins enllà de mi mateix
Reposo quan la miro
Quan en sóc lluny tot m′entristeix
Solc a solc la sento endin
Pel desig se'm fa present
Que el meu cor sense ella no batega
El Molló ens du la vida
La Teixeta l'amor
I les Marrades l′oblit, l′oblit del Nord
La Sentiu crida a un somni
Amarat de claror
Però les Marrades l'oblit, l′oblit del Nord
Marxaré d'aquí
Quan m′ompli el cor un matí frondós i clar
Deixaré aquest lloc
Hi ha tanta vida que espera món enllà
Pels sentits encara vius
L'horitzó serà un reclam
On trobar la força per alçar-me
No podrà l′enyor
Vinclar l'anhel que m'empeny i em fa vibrar
Oblidar el retorn
Serà un espai de silenci i llibertat
No hi haurà gest ni desig
Ni un camí ni cap afany
Prou intens per fer-me tornar enrera
El Molló ens du la vida
La Teixeta l′amor
I les Marrades l′oblit, l'oblit del Nord

Porrera

I love this land
Like a faithful and ardent lover
My land
That every day lights me up and takes me
Skin to skin we share
Body to body we learn about each other
And desire keeps our dreams alive
This austere land
With a brown look and full lips
I feel it in my womb
As if it were rooting inside me
You returned from the solitudes
Step by step I recognize it
And in love I feel it proud and tender
My land takes me
Paths beyond myself
I rest when I look at it
When I'm away from it, everything saddens me
I feel it deep inside, furrow by furrow
Through desire it becomes present
That my heart doesn't beat without it
Molló brings us life
Teixeta love
And Marrades oblivion, the oblivion of the North
Sentiu calls for a dream
Flooded with light
But Marrades oblivion, the oblivion of the North
I shall leave here
When my heart fills one leafy and clear morning
I shall leave this place
There is so much life awaiting the world beyond
For the senses still alive
The horizon will be a beacon
Where to find the strength to rise up
Longing cannot
Bind the yearning that drives me and makes me vibrate
Forget the return
It will be a space of silence and freedom
There will be no gesture or desire
Nor a path or any eagerness
Intense enough to make me come back
Molló brings us life
Teixeta love
And Marrades oblivion, the oblivion of the North