Текст песни La Lira - Lluís Llach

Davant del mirall la Maria Honesta
Es posa el seu vestit de mudar
Mentre de lluny sona l'orquestra
L'espera el promès
A la pista de ball on la magnòlia
Sentirà com baixet i amb sentiment
Sense el frec d'un bes
Es diran adéu per sempre
Que pobres són i per fer diners
Ell demà mateix
Se'n va cap a les Amèriques
En Joan Treball dalt de l'enorme paquebot
Fa via pel mar immens cap el seu somni
I si la nostàlgia li omple cor
La imatge del seu amor li fa senyals a l'horitzó
Sempre vers l'horitzó
Però en Joan Treball no va fer fortuna
Potser poc viu, potser massa honrat
No es va lliurar de la pobresa
Sol, cansat i trist
De buscar tants tresos sense trobar-los
Va pensar en el retorn, però temorós
Que la seva gent
No sabés tornar a estimar-lo
I així va ser com en Joan Treball
Sense cap diner
Va tornar de les Amèriques
Però tothom va rebre'l amb els braços ben oberts
I va retrobar l'amor que delejava
Van ser rics d'atzars i de tendreses
I els déus afegiren anys per fer més llarg el seu destí
Ha passat molt temps, però la gran magnòlia
Encara ombreja el lloc on abans
Hi feien ball cada diumenge
I als enamorats
Que enllaçats s'hi passegen al capvespre
Els arriba el ressò no molt llunyà
D'un ball que potser
Va tocant l'orquestra Lira
I el riure clar dels que dins el cor
Van saber trobar
El tresor de les Amèriques