Текст песни Porrera - Lluís Llach

Estimo aquesta terra
Com un amant fidel i ardent
Aquesta terra meva
Que cada jorn m′encén i em pren
Pell a pell ens compartim
Cos a cos ens aprenem
I el desig ens manté vius els somnis
Aquesta terra adusta
Mirada bruna i llavis plens
La sento en el meu ventre
Com si dins meu hi fes arrels
Tornàveu del solituds
Pas a pas la reconec
I en l'amor la sento altiva i tendra
La meva terra em porta
Camins enllà de mi mateix
Reposo quan la miro
Quan en sóc lluny tot m′entristeix
Solc a solc la sento endin
Pel desig se'm fa present
Que el meu cor sense ella no batega
El Molló ens du la vida
La Teixeta l'amor
I les Marrades l′oblit, l′oblit del Nord
La Sentiu crida a un somni
Amarat de claror
Però les Marrades l'oblit, l′oblit del Nord
Marxaré d'aquí
Quan m′ompli el cor un matí frondós i clar
Deixaré aquest lloc
Hi ha tanta vida que espera món enllà
Pels sentits encara vius
L'horitzó serà un reclam
On trobar la força per alçar-me
No podrà l′enyor
Vinclar l'anhel que m'empeny i em fa vibrar
Oblidar el retorn
Serà un espai de silenci i llibertat
No hi haurà gest ni desig
Ni un camí ni cap afany
Prou intens per fer-me tornar enrera
El Molló ens du la vida
La Teixeta l′amor
I les Marrades l′oblit, l'oblit del Nord