Текст песни Ara - Obrint Pas

Quan la ràbia és qui guia els meus passos i la incertesa desfà caminars
L'esperança sembla enderrocar-se darrere dels dies de lluita i asfalt
Quan el gris és l'únic color que dibuixa i omple futurs immediats
És el pànic, l'olor a dolor el que et sembla sentir, el que et sembla palpar

No, no pot ser
Quan de temps haurem d'esperar més
No, no pots més
I saps que tot depèn de tu mateix

Quan la pluja transforma els paisatges i la foscor engoleix els teus mars
Les mirades semblen no trobar-se perdudes als límits on hem arribat
I quan corres i crides al vent i les llàgrimes omplen de fred els estels
És la ràbia, l'odi i la tristesa les que et fan sentir tantes voltes rebel

No, no pot ser
Quan de temps haurem d'esperar més
No, no pots més
I saps que tot depèn de tu mateix