Текст песни Corrandes D'Exili - Silvia Pérez Cruz & Raül Fernandez Miró

Una nit de lluna plena
Tramuntàrem la carena
Lentament, sense dir res
Si la lluna feia el ple
També el féu la nostra pena.
L′estimada m'acompanya
De pell bruna i aire greu
(Com una marededeu
Que han trobat a la muntanya).
Perquè ens perdoni la guerra,
Que l′ensagna, que l'esguerra,
Abans de passar la ratlla,
M'ajec i beso la terra
I l′acarono amb l′espatlla.
A Catalunya deixí
El dia de ma partida
Mitja vida com dormida;
L'altra meitat vingué amb mi
Per no deixar-me sens vida.
Avui en terres de França
I demà més lluny potser,
No em moriré d′enyorança
Ans d'enyorança viuré.
En ma terra del Vallès
Tres turons fan una serra,
Quatre pins un bosc espès,
Cinc quarteres massa terra
Com el Vallès no hi ha res.
Que els pins cenyessin la cala
L′ ermita dalt d' un pujol
I a la plana un tenderol
Que batega com onades
I una recança infinita
I una esperança desfeta
I una pàtria tan petita
Que l′ ensomio completa