Camins - Directe

Llest al camí de solitud
I el destí que per fi s'equivoca
I pel barranc de les cames la boca
Albades tristes, cants guturals
Allà on la nit és agüita com sal, vida loca
La carn a la carn, els jocs i l'espera
Les ungles, la sang, suc, donant
Tot era crit, llarga nit, primavera

Damunt del llit et vas deixar
Un calcetí brut i suat
Seguint els fars dels teus mugrons
Anem navegant
Perduts perseguint el teu rumb
Anem navegant
Perduts

I una nit més
Te vist prenent testametes amb l'òrgan calent
Condensant esta ruïna patent
Volant com el pol·len en vent
Impuls endorfina
Gemecs revolcons per la cuina
Per enterrar la reputació
Flexibles convexos, tu tranqui sóc jo
Eh més xispa, més aire, més foc, més fricció

Damunt del llit et vas deixar
Takes, pelecs i un bon record
Sembrant de vida els edredons
Anem navegant
Perduts perseguint el teu rumb
Anem navegant
Perduts