Hivern - Directe

Jo defenc amb passió territoris
Que sembraven d'amor i colors
Els defenc d'impureses, de plagues
I dins jugam les risses i els plors
Jo defenc territoris, els nostres
On sentim que la vida alça el vol
Jo defenc la parcel·la, la teua
Perquè allí tot em toca o res dol
Sí, perquè és temps que s'estira
Un camí de confeti que em guia
On els peus sempre senten humits
On amics tornen però amb fill buits
Cada cosa al seu lloc, cada glossa
Té un turment al davall que reposa
Quan l'aire torna a entrar al pit
Quan la terra conforma els sentits
La veritat és joc i no silenci
Ens ensenyaven de tot menys danses
El professor xillant, però on comence?
I volíem jugar, no fer finances
Jugar a que es trencaren les sabates
Jugar amb el llenguatge compartit
Jugar amb les paraules perquè sí
Cantar misèries en formatge, pa i vi
I així com parla el carrer farem missives
Hi ha molta empastreta que desfer
Hi ha molta música que queda en els cantons
Sentits de glòria o secrets que queden en els carrerons
Tenint la mà camaradeta i esperant teniu la boca
I l'orella calentetes de passions
Farem el que pugam, la tècnica està tornant-se loca
Ens traslladem a noves dimensions
Perquè avui cantem per celebrar
Que ningú mai no ens farà callar
Que somiem, encara que se'ns tanca la ferida
Que vivim amb l'esperança descosida
Però passen més els dies que les modes
I amb la veu tan desgastada com les soles
Sempre en peu, sempre desafiant la por
I és que el poble que canta mai no mor!
Quan a voltes arriben gelades
I no trobes la forma, no trobe
D'arrencar-li a l'hivern la distància
No hi ha sal que desfaci el gel
No hi ha crèdit que salve esta empresa
Mai més polse la pressa
Sempre et more l'amor