Lyrics πr² - El Diluvi

Som una de les parts de l′ordre
Del nostre propi desordre personal,
Unes vides asimètriques
Buscant la tangent d'una vida rectangular.

És simpàtic el reflex de la vida
Quan el temps la fa girar.

Sincronitze els meus passos
Amb el tic-tac del teu bategar.
El Temps, que corre
Dibuixant el radi d′un cercle de metall.

És curiosa la distància mil·limètrica
Del silenci d'aquest guirigall.

Per més que ho intente
No trobe la sentència,
No torna l'essència
Als teus moments d′absència.

Era tan trist el meu caminar,
Sense el teu alè i el teu compàs...
Per molt que ho intente, no em puc separar
Del teu bategar ni el teu tic-tac.

Perduts en la derivada enèsima
D′unes ombres i la seua constant;
Pensaments que canvien
De manera exponencial.

És senzilla la manera d'entendre
Les matemàtiques personals.
Superant tots aquests límits
De la nostra equació espai-temporal.
El Temps, que corre
En l′àrea impresa pel radi i pi al quadrat.

És perfecta la línia que separa
El teu univers del meu espai.

Per més que ho intente
No trobe la sentència,
No torna l'essència
Als teus moments d′absència.

Era tan trist el meu caminar,
Sense el teu alè i el teu compàs...
Per molt que ho intente no em puc separar
Del teu bategar ni el teu tic-tac.
Era tan trist el meu caminar,
Sense el teu alè i el teu compàs...
Per molt que ho intente no em puc separar
Del teu bategar ni el teu tic-tac.