Lyrics estiu 27 - Jo Jet i Maria Ribot

Sento les campanes de la Seu tocant
Són ocells que trenquen la quietud dominical
Porto dies concebent les ganes de marxar
Porto dies destruint el què un dia vaig somiar

Poso a les balances el trofeu i el guany
Són tot el què em queda del sender que he caminat
Passo comptes crec tenir tot el què he desitjat
Escolto en el silenci i no sento intensitat

Sento les campanes de la Seu cridant
Són els monstres recordant que el temps es va escolant
He estat desvestint la joventut en nits brillants
I cada cop la infància és un miratge més distant

Cau l'estiu vint-i-set
Sento clara la veu
Quelcom falla dins meu
Potser és l'ombra de l'adéu

Sento les campanes de la Seu cantant
Són l'al·legoria de la vida celebrant
La immensa soledat
Que sento quan carrego el pes obscè
D'aquesta humanitat.

Cau l'estiu vint-i-set
Sento clara la veu (que em diu que)
Quelcom falla dins meu
Potser és l'ombra de l'adéu