Lyrics Viure - Joan Isaac

Podria viure ignorant la història meva que no vull
Podria viure ignorant
El temps inútil que hem perdut
La meva mort entre xiprers, tot fent-me terra lentament

Podria viure sense saber dels arbres aquell cant secret
Que escolto quan la llum s'adorm, i l'aigua clara d'en Rimbaud
Els suaus nocturns de Chopin, en Bach, en Mozart o en Ravel

Podria viure ignorant els anys que em van assecant la pell
I dos llaguts creuant-se a la mar
La tomba freda d'un company
Les dues roses que hi ha posat, colgant el plom que l'ha enterrat

Podria viure sense lluitar per allò que crec que ens correspon
Un aire nou per respirar
Però encara sento que cada matí, un sol neix entre els meus dits
Una claror que em fa aixecar viure! viure!

Podria créixer fent-me estrany a aquell poeta decadent
Esclau d'un art que em fa fiblar, o la humanitat dels meus carrers
La llengua que m'estimo tant, l'aroma d'un amor llunyà

Podria escriure sense dolor fugint de l'odi que retinc
Podria escriure sens dolor silencis llargs dins les cançons
Històries tendres, versos blancs, morals, triomfants, inconsistents

Podria viure sense lluitar per allò que crec que ens correspon
Un aire nou per respirar
Però encara sento que cada matí, un sol neix entre els meus dits
Una claror que em fa aixecar viure! viure!
Però encara sento que cada matí, un sol neix entre els meus dits
Una claror que em fa aixecar viure! viure!