paroles de chanson Cançó del Pagès - Lax'n'Busto

En Joan era un pobre pagès
Ell sempre humil, ell sempre honest
Vivia amb l'hermosa Maria
I ho feia tot perquè sempre mengés

En canvi el Lluís era molt ric
A ell mai no li va faltar de res
Com si tot el que ell volgués
En dir-ho, als peus ho tingués

I és que uns tant
I altres tan poc
Però tots feliços tal com són

Un dia el Lluís es va creuar
Amb la Maria passejant
I enamorat es va jurar
Pagar per ella el preu més alt

I en aquells temps va haver una guerra
En Joan jove i fort per força va marxar
El Lluís no era apte per morir
Això és una merda, tio has d'aguantar

Tot era estrany en els seus ulls
La por, l'odi, la tristor

I la Maria se'l va mirar
Com si ja no pogués veure'l mai més
Llavors el Lluís va aprofitar
I a la Maria va comprar, i li va dir

"Sé que m'estaves esperant, jo no t'havia oblidat
Jo et puc donar tot el que vols
Tinc tot el que puguis desitjar"
"Sé que m'estaves esperant, jo no t'havia oblidat
Jo et puc donar tot el que vols
Tinc tot el que puguis desitjar"

Agafa'm de la mà, corre i no t'ho pensis massa
Que et donaré el que vols, si no ho tens en aquesta casa
Jo sé el que tu vols i tu fa temps que ho desitjaves
Pensa el que faràs i com viuràs a partir d'ara

En Joan no tornarà, és el seu fi, jo ja ho sabia
Si fos tu "sí" diria i no m'ho pensaria més
Jo et dono flors i joies, festes criats i vestits
I et cobriré d'or, plata, bons perfums i weiss do frings

I la Maria, se'l va mirar
I de la mà el va agafar
Anava tot cega amb tants regals
Que sense pensar-s'ho, d'en Joan va passar, i li va dir

"Jo a tu ja no et puc esperar, tu em fas patir i treballar
Ell tot el dia juga amb mi, bona sort que l'hagi trobat"
"Jo a tu ja no et puc esperar, tu em fas patir i treballar
Ell tot el dia juga amb mi, bona sort que l'hagi trobat"

Aquell pobre pagès sabia que anava a morir
Llavors va dir: "si em moro, tu també et mores amb mi"
La va esperar a les fosques al carrer tota la nit
Quan ella va sortir la va matar sense patir

Amb la mateixa arma es va fer ell un tret al cap
Va caure estès a terra amb la Maria al seu costat
La conya de la història, amics meus reflexioneu
No és que en Joan morís, sinó que el Lluís està de peu

I el Lluís se'ls va mirar
Va ser d'aquells dies que més va plorar
Sol es trobava amb els seus calés
Per molts que en tingués, massa car per ell, i es va dir

"Segur que algú m'està esperant, això ho oblido jo demà
A moltes noies puc comprar, no importa a qui hagi de trepitjar"
"Segur que algú m'està esperant, això ho oblido jo demà
A moltes noies puc comprar, no importa a qui hagi de trepitjar"