paroles de chanson Ens veiem a Folegandros - Lluís Llach

Hauran quedat els fulls oberts
Damunt la taula que potser
T′espera encara en un retorn incert
El vell Kavafis i també
El teu Poeta que a l'Alguer
Ens va commoure més enllà del cor
Amb mi aprengueres de la mar
Jo amb tu el sentit de cada far
I així plegats vam ormejar un bell port
On la paraula i la passió
Els déus, uns versos i aquell cos
Aixoplugaren somnis i cançons
Ara sols queda la música, Eudald
Ah, si no fos per la música, Eudald
Que ens obre empares
A tantes ànsies
Que omplen d′angoixa el cor
Mira com sona la música, Eudald
Encara ens queda la música Eudald
Perquè ens commogui
Perquè ens uneixi
Perquè ens trasmudi enllà i més lluny
Lluny i enllà quan
Amami Alfredo
I rodi el món
Fa tant de fred al cor
Si ens deixes sols
I així tossuts anem sempre endavant
Per por de morir-nos d'enyor i amistat
Veient com l'amic se′n va
Vivim com si no fos morint
Que anem menant aquest camí
A un horitzó d′absències infinit
Tu hi ets i em veus com vaig venint
Fes-me un recer Eudald, amic
I encetarem el joc dels vells marins
A Ítaca el gest pel bell retorn
A Amalfi el full on deixar un nom
I a Ponza el lloc per viure en pau la mort
I si cansats d'eternitat
A Folegandros fem un tast
Ja saps la plaça on hi reposa el Món
Ah, si no fos per la música, Eudald
Mira com sona la música, Eudald
Que ens posa l′aire sota les ales
I així ens permet el vol
Ah, que no pari la música, Eudald
Que se'ns emporti la música, Eudald
Perquè ens commogui
Perquè ens exalti
Perquè ens trasmudi enllà i més lluny
Lluny i enllà quan
Amami Alfredo
I rodi el món
Fa tant de fred al cor
Si em deixes sol
Així cansats i amarats de records
Seguim inventant-nos que hi ha un horitzó
Només per oblidar la mort
Una cançó d′enyor com una bressola
Perquè t'acaroni el cor en les llargues hores