Текст песни Ploramiques - Brams

Són igual
Que canalla consentida,
Que fer mal
No els priva de cap regal:
Com nens murris amb pistola,
Fotent sempre allò que volen,
Per a ells tota la cassola
Mai no és prou.
No deu ser prou alegria
Viure a cal carnisseria,
Que han d'anar a casa el veí a
Fer enrenou.

Tant els és tot mentre tinguin l'estrella de sheriff
I un parell d'indius a prop per poder putejar,
Però si algun dia els foten dues torres a terra
Fan el sorprès, el dolgut i es posen a plorar.

Ploramiques!

Pensàvem "quan creixin canviaran",
Però no sé pas si podrem esperar tant.

I aniran
Per arrencar la barba
Al que, badant,
Els passi per davant.
Tornaran a pagar els plats,
Els sencers i els trencats,
Els que estan acostumats
A omplir-los poc.
I acabada la faena
Tindran la caixa tan plena,
Que haurà prou valgut la pena
L'enderroc.

Ja sé que és lleig i que als nens no se'ls ha de picar,
I és una cosa que jo sempre he defensat,
Però creu-me que un parell d'hòsties ben donades
Ells les mereixen i jo quedaria descansat.

Au, passeu avall, no ens vingueu plorant,
Mai no rebreu tant com heu estat donant.