Текст песни Mitjons desaparellats - Clara Peya , Ferran Savall

Avui m′he enrecordat
D'aquell dia que vas beure tant
D′aquell vi negre francès
Caminaves perdent el compàs
I et vaig cuidar tota la nit
Com al meu tresor preferit
Et vaig cuidar tota la nit
Avui m'he enrecordat
Del fred gèlid d'aquell final d′any
Et tremolaven les dents
Fent polirítmies de forma inconscient
I et va abrigar la meva pell
Protegint el tresor més bell
Et va abrigar la meva pell
I ara que acceptat
Que em robis la manta a la nit
Que ocupis tot el llit
Tan sols em queda assumir de veritat
Que portis els mitjons desaparellats
Avui m′han vingyr al cap
Aquelles converses amb gust a fracàs
Intentaves frenar els meus atacs
Protegint-me la llengua de verbs mal pensats
Però el teu somriure em va aturar
Suavitzant cada mot malgastat
El teu somriure em va aturar
Avui m'has fet pensar
En aquells núvols del cel de Berlín
Exprimint-se enfadats amb el món
Ens vam mullar com si fóssim dofins
I et vaig cobrir amb braços i mans
Com si els cossos fossins germans
Et vaig cobrir amb braços i mans
I ara que acceptat
Que perdis les claus els dilluns
Que mai tanquis els llums
Cantar-li al vent
Però el problema de veritat
És que portis els mitjons desaparellats
I el dia que entengui que portar els mitjons a joc
No vol dir res
Només serveix
Per mantenir l′ordre
I quan comprengui que portar els mitjons creuats
No és un pecat
Serà el moment
En que ja no ens entendrem
Que no ja entendrem
No no no no no no no...