Текст песни Roig - Ginestà

Vaig veure la vida des del turó
Terra al mar i aigua a la muntanya
I pobles que repten al patró

I un cel que emmiralla als déus
Marxa per ponent la llum de primavera
Te'n vas endur l'àvia allà on sigueu

I els marges, florida
Creix groga i tensa per fer brotar els dies
I ara que hem guarit ferides...

Se'ns han mort tots els lliris
Queden cops i mans i pedres
Per refer de les cendres
El que un dia ens va fer forts

Quatre barres de roig
I l'octubre aquell d'enrere
Hi ha un present per fer crèixer
La pàtria que porto al cor

I han passat dos estius
I tres-centes primaveres
El blat creix i es mor l'herba
I als seus marges tot és or

Soc d'on visc fins al moll
D'aquests ossos, carn de terra
Bufa el vent, la pell crema
Perquè sento que és amor
Perquè sento que és amor
Perquè sento
Que és amor

Vaig veure la vida des del turó
Terra al mar i aigua a la muntanya
I pobles que repten al patró