Текст песни Muntanyes - Ginestà

Mentre la tarda es fa fosca
Arribo a la font de l'aigua gelada
En faig un glop generós
Assegut de genolls, m'esquitxo la cara

I un esglai m'ha sorprès
La terra m'ha pres
I ara em dic muntanya
Ja no m'estic sota els pins
Me'n vaig ben endins
Soc l'herba i l'albada

Soc tota de pedra i roca
En tan sols un glop
Vull ser d'on m'acabo
D'on són les gavines, de sal i tresors

Vull arrossegar-te i pintar-te dibuixos
En platges tranquil·les si bufa el Mestral
I viure dels núvols el gel i la pluja
Que m'omple i em rega per fer-me vibrar

I pintar reflexes quan surti la lluna
Que també em fa créixer i brillar com el sol
Soc el cementiri de les injustícies
Frontera dels somnis dels dies millors

I ara t'imagines ser jo tot el dia i veure els estels
El cel i terra, mentre el sol llampega, carícies del vent
Saber que l'horitzó és mentida
Després hi ha més vida, és cosa de gent
Que creu que la terra florida, el mar i la vida és seva i dels seus

Soc tota de pedra i roca, i en tan sols un glop

Vull arrossegar-te i pintar-te dibuixos
En platges tranquil·les si bufa el Mestral.
I viure dels núvols el gel i la pluja,
Que m'omple i em rega per fer-me vibrar

I pintar reflexes quan surti la lluna
Que també em fa créixer i brillar com el sol
Soc el cementiri de les injustícies
Frontera dels somnis dels dies millors