Текст песни Canço de L'Amor Efimera - Joan Manuel Serrat

O bella inconeguda passatgera del tram
Qui tens un posat rosa i un esguard ple de sol;
Que mostres una sina cobertora del dol
I et vesteixes, discreta, la bruseta d′estam.
O bella inconeguda que ets menuda i audaç
I que sense companya t'arrisques a la platja
I no tems l′escomesa del fillol qui s'assatja
Al domeny de les ones i te'n prega el teu braç.
O bella inconeguda que en sentir la malícia
De les ullades frèvoles, tota t′has commogut...
Tancades les oïdes a mots que el vent s′ha endut,
Boi sospirant potser pel goig d'una carícia.
O bella inconeguda, del tram t′he vist baixar
I avui t'he somiada i et somiaré demà.