Joan Manuel Serrat - El Mal de la TArongina текст песни

Текст песни El Mal de la TArongina - Joan Manuel Serrat



Quan l'abril ja no espera el taronger treu la flor. I és un ganivet traidor el seu perfum que al capvespre s'escampa com una pesta. I cap batec animal és estalvi d'aquest mal que res ni ningú respecta. S'enfila per les parets i mulla els llençols d'un crit que convoca l'esperit de tots els noms de la pell. Ens roba la voluntat i ens emmetzina la flor del taronger, la tarongina. Als taulells de les tavernes canten els vells mariners que la flor del taronger des de l'alta mar s'ensuma, i embogeix els qui, amb la lluna, naveguen els seus paranys i no se salva del dany qui del seu cant no s'allunya. I que el seu perfum melós amara les aigües fins que la queixa dels dofins estova el cor dels taurons. I fa ballar els corbs marins amb les gavines la flor del taronger, la tarongina. Pot passar quaselvol cosa quan floreix el taronger: que no cobri el botiguer, que el sastre no prengui mides, que caiguin de les bastides els paletes i els pintors, que s'aturin els motors, que naufraguin les mentides. Que blasfemin els rectors, que plorin els assassins, que regalin els mesquins amanides als voltors. Menteix com el vi i encén com la benzina la flor del taronger, la tarongina. Tot l'ordre del món s'immola, el desig impunitat, res no és prohibit ni pecat quan la tarongina vola. No hi ha casa, no hi ha escola, platja, marge ni penyal on no deixi rastre el mal del flaire que ens agombola. Les faldes són un empreny i cauen els pantalons, es descorden els botons i es perd la virtut i el seny. Ens roba la voluntat i ens emmetzina la flor del taronger, la tarongina.
EL MAL DEL AZAHAR
Cuando abril ya no tiene espera el naranjo echa la flor. Y es un cuchillo traidor su perfume que al atardecer se extiende como la peste. Y ningún latido animal está a salvo de este mal que nada ni a nadie respeta. Se encarama por las paredes y moja las sábanas con un grito que convoca al espíritu de todos los nombres de la piel. Nos roba la voluntad y nos envenena la flor del naranjo, el azahar. En las barras de las tabernas cantan los viejos marineros que la flor del naranjo desde alta mar se huele, y enloquece a aquellos que, con la luna, navegan sus trampas y no se salva del mal quien de su canto no se aleja. Y que su perfume dulzón impregna las aguas hasta que el lamento de los delfines ablanda el corazón de los tiburones. Y hace bailar a los cormoranes con las gaviotas la flor del naranjo, el azahar. Puede pasar cualquier cosa cuando florece el naranjo: que no cobre el tendero, que el sastre no tome medidas, que se caigan de los andamios los albañiles y los pintores, que se paren los motores, que naufraguen las mentiras. Que blasfemen los párrocos, que lloren los asesinos, que regalen los mezquinos ensaladas a los buitres. Miente como el vino y arde como la gasolina la flor del naranjo, el azahar. Todo el orden del mundo se inmola, el deseo goza de impunidad, nada está prohibido ni es pecado cuando el azahar vuela. No hay casa, no hay escuela, playa, margen ni peñasco donde no deje rastro el mal del aroma que nos arropa. Las faldas son un engorro y se caen los pantalones, se desabrochan los botones y se pierde la virtud y la cordura. Nos roba la voluntad y nos envenena la flor del naranjo, el azahar.



Авторы: Manuel Vicent


Joan Manuel Serrat - Mô
Альбом
дата релиза
01-04-2008




Внимание! Не стесняйтесь оставлять отзывы.