Текст песни Les onze i cinquanta-nou - Prozak Soup

De viatge cap a un món incert
Un futur de plàstic
Un somriure que se'n va amb tu
Era tard i ja no estàs

Era tard per a parlar i ja no estàs

Perquè tot el que pensaves què jo algun dia seria
S'ha caigut a trossos davant teu
Com l'allau que ho tapa tot
¿Quantes voltes m'he caigut i ningú em trau?

No sé qui soc
Quan vens tu em traus
No saps qui soc
D'on ve la por?

Veig que arriba l'hora de nadar i deixar-te enrere
No vas aconseguir entendre'm mai
Per això la teua por
Si m'arrastre cap a tu se'm perd el nord

Era tard per mastegar més nucs
Dona un pas enrere
Una cara que desperta
Quan tanque els ulls i et veig caient

I, de sobte, tornes tu i ho trenques tot

No sé qui soc
Quan vens tu em traus
No saps qui soc
D'on ve la por?