Lyrics La Sirena I la Lluna - Arjau

M'explicava, tremolós al parlar
Asseguts a la taula greixosa d'aquell vell cafè
Una història, amb la pipa a la mà
Que als avis havia escoltat aquell vell mariner
D'una noia, eixerida i d'ulls clars
Despullada fins a la cintura i amb cua de peix

Molt galana, de pits ferms i grossos
Cabells llargs i rossos i blanca de pell

Que amb la lluna nova
I a la mitjanit
Surt d'entre les roques
Quan tot és dormint

Sirena que cantes en nits de foscor
I amagues la cara a la lluna plena
Per cales perdudes hi busques l'amor
Vivint dels records i fugint de les penes

La lluna voldria escoltar la cançó
Que canta la noia vestida d'escates
Però ella s'amaga i fuig de la claror
No vol que la lluna li besi la galta

Que amb la lluna nova
I a la mitjanit
Surt d'entre les roques
Quan tot és dormint

Però un dia la lluna, de sobte, fa el ple
A la sireneta il·lumina la cara
I des d'aquell dia ja no se'n sap res
Del cant que a les nits despertava les cales

I diuen que diuen, que diuen que han vist
Quan pampallugueja la lluna en el aigua
A una sireneta de plata i de llum
I a una lluna blanca amb cua d'escates

I a una sireneta de plata i de llum
I a una lluna blanca amb cua d'escates