Lyrics Ara Mateix - Brams

Ara mateix enfilo aquesta agulla amb el fil d'un propòsit que no dic, i em poso a apedaçar.
Cap dels prodigis que enunciaven taumaturgs insignes no s'ha complert, i els anys passen de pressa. De res a poc, i sempre amb vent de cara, quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som, mes val saber-ho i dir-ho, i assentar els peus enterra i proclamar-nos hereus d'un temps de dubtes i renuncies en que els sorolls ofeguen les paraules, i amb els miralls mig estrafem la vida. De res no ens val l'enyora o la complanta ni el toc de displicent malenconia que ens posem per jersei o per corbata quan sortim al carrer. Tenim a penes el que tenim i prou, l'espai concret d'història que ens pertoca, i un minúscul territori per viure-la. Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu de tots solemnement i clara, cridem qui som i que tothom ho escolti, i en cavat que cadascú es basteixi com bonament li plagui i via fora. Que tot està per fer, i tot és possible!