Текст песни L'orquestra del Titànic - La Fúmiga

Jack té tanta sort que guanya la partida
Rose buscant l′amor com una fugitiva
Van a Nova York, volen canviar de vida
Busquen el seu port, tancar-se la ferida

No entenen per què allà enmig de l'Atlàntic
Creua un Iceberg i no els sembla romàntic
I ara què farem? Pregunta Rose a Jacky
Crec que marxarem. Hauríem de ser ràpids

I mentrestant Rèquiem final
L′orquestra acaba d'arribar
No man, no cry. We will survive
Everything's gonna be alright

Un mal dia. Massa forta la tempesta
I una vida que s′apaga entre la festa
Una trista història que sempre ens recorda
Que la música no para fins que la nit no s′acaba

Roger el francés, meravellós cellista
Tan amic de Fred, el millor pianista
No es van atrevir fins a l'última peça
Res els va prohibir besar-se amb la tendresa
Que van amagar quasi tota la vida
El seu últim ball ningú els el llevaria
Protagonitzant la més bonica història
Que mai s′ha contat i que ningú recorda

I mentrestant Rèquiem final
L'orquestra acaba d′arribar
No man, no cry. We will survive
Everything's gonna be alright

Un mal dia. Massa forta la tempesta
I una vida que s′apaga entre la festa
Una trista història que sempre ens recorda
Que la música no para fins que la nit no s'acaba

Salvavides contra l'amor impossible
Que naufraga congelant-se sense ritme
Un fade out titànic. Salvem-nos del pànic
Si la nau s′enfonsa al teu costat serà menys tràgic

(Massa forta la tempesta)
(Que s′apaga entre la festa)
(Que la música no para fins que la nit no s'acaba)
(Contra l′amor impossible)
(Congelant-se sense ritme)
(Si la nau s'enfonsa al teu costat serà menys tràgic)