Текст песни Es Fa Llarg Esperar - Maria del Mar Bonet

Oh que llarga es fa sempre l′espera
Quan s'espera que vindrà el pitjor
I que trista i que llarga és l′espera
Quan s'espera la mort de l'amor.
Quan s′espera que tot ja s′acabi
Per tot d'una tornar a començar
Quan s′espera que el món tot s'enfonsi
Per tornar-lo a edificar,
Es fa llarg, es fa llarg esperar.

I es fa trist esperar cada dia
El cel roig i el sol que ja se′n va,
I es fa fosc esperar cada dia
Perquè el sol no se'n vol anar mai
Perquè els dies se′n van sense pressa
I les hores no volen fugir
Perquè esperes, i esperes, i esperes
I vols demà, però encara és ahir,
Es fa trist, es fa trist esperar!

I es fan lents els matins i les tardes
Quan l'espera et desvetlla el neguit.
I es fan grises les llargues lentes tardes
Perquè et sens amb el cor ensopit,
Perquè sents que tens l'ànima morta
I ho veus tot, tot el món molt confós
Perquè et trobes amb les portes closes
I tancat com un gos rabiós,
Es fa fosc, es fa fosc esperar!

I es fan grises les hores d′espera
Quan no plou però veus el cel plujós.
I es fan llargues les grises esperes
Quan la fi sents a prop per tots dos
Quan fa dies que ni xiules ni cantes
I fa temps que vas fer l′últim somrís
Quan al cor sents la mort i t'espantes
Al pensar potser és l′últim avís,
Es fa gris, es fa gris esperar!