Текст песни Poema de Set Versos - Pep Sala

Em sento estrany en veure el dia que em desperta,
Em sento estrany en veure el dia sense llum,
Encara no m'acostumo a no sentir el teu perfum,
Quan el pensament em porta tant lluny,
Quan el pensament em porta a prop de tu.

Em sento estrany en veure el vespre quan hi ha boira,
Em sento estrany en veure els vespres de tardor,
Encara no m'acostumo a no sentir-te a prop,
Quan el fred arriba a casa i encenc foc,
Quan el fred arriba a casa i estic sol.

Qui pogués tenir paraules
Per poder-te dibuixar,
En un poema de set versos
I poder-te'l recitar,
Quan la nit desperti l'alba
I comenci a clarejar
El dia.

Em sento estrany en veure la nit sense estrelles,
Em sento estrany en veure la nit sense tu,
Encara no m'acostumo a sentir en els meus llençols
La fredor que té l'absència del teu cos,
I la buidor que deixa en el meu record.

Qui pogués tenir paraules
Per poder-te dibuixar,
En un poema de set versos
I poder-te'l recitar,
Quan la nit desperti l'alba
I comenci a clarejar
El dia.