Текст песни La clau - Joan Palomares , Prozak Soup

Tornar i no trobar-la mai

Ara va de bo que s'ofeguen
Però que els vençuts no pleguen
Pares o nones, mantent-te a les afores
Senzilles cares, anar a soles
Pujar muntanyes, obrir les ales
Després de tot no cal que pares
Bales!
Mores roges, figues verdes
Les sèquies bullen, les aus s'amaguen

No tornarem a veure't mai
No tornarem a veuret

Anar a mil, creuar-ho tot en un segon
Això és el que no volen que fem
Que no siguem valents, i que oblidem qui som
Que no tornem a buscar la clau
D'Alacant al Rosselló
Del Tossal al Llatzeret

Ara que callen els mudats i que parlen les llestes
Dueu tota la vida negant la poesia nostra
Plorar a soles, matar les hores
Saltar fronteres, trencar cadenes
I dubtar de les regles
Roses, en el jardí de les històries
On tot són eufòries
On no et tornarem a vore mai

No tornarem a veure't mai
No tornarem a veuret

Anar a mil, creuar-ho tot en un segon
Això és el que no volen que fem
Que no siguem valents, i que oblidem qui som
Que no tornem a buscar la clau
D'Alacant al Rosselló
Del Tossal al Llatzeret

Sempre amagant-nos del seu canó
I ara els guanya la paraula i l'amor

Anar a mil, creuar-ho tot en un segon
Això és el que no volen que fem
Que no siguem valents, i que oblidem qui som
Que no tornem a buscar la clau
D'Alacant al Rosselló
Del Tossal al Llatzeret